Tipes de ser objectes de consum i d’agressions sexuals. Tipes de no ser cregudes i acusades de ser les responsables. Volem ser lliures i viure segures.

Les noies sortim de festa o anem pel carrer. Bebem o no bebem. Viatgem soles o acompanyades. Som nascudes aquí o arreu. Som heteros o lesbianes o bis. Tenim parella o quelcom semblant o no en tenim. Som cis o trans. Però no som del tot lliures, ni estem del tot segures mai.

I n’estem tipes. De ser objectes de consum i d’agressions sexuals. Per coneguts o desconeguts. On sigui. De nit o de dia. N’estem tipes de ser xifres. I, sobretot, de ser no ser cregudes i (a sobre!) acusades de ser les responsables.

La campanya #MeToo ens demostra que pel simple fet de ser llegides com a dones som preses potencials. Ens ensenyen a canviar de vorera, a no sortir soles de nit, a estar disponibles i a no utilitzar la violència. A ells, a utilitzar-la per mantenir els privilegis de masculinitat i a tractar-nos amb inferioritat.

La cultura del silenci que envolta les agressions sexuals i que fa que no es denunciïn la majoria d’elles, es deu a que estan normalitzades, a que si ho expliquem se’ns revictimitza i a que qui és còmplice no es mulli per por o per estar al costat d’ell. Perquè Ells ostenten el poder i nosaltres som les que rebem el judici constant: en l’abans (“com anaves vestida? t’ho vas buscar”), en el durant (“ja vas tancar prou les cames? Per què no t’hi vas resistir?”) i en el després (“però si està fent vida nomal…”).

Tot el sistema està malalt de masclisme i misogínia. Ho hem vist en les darreres setmanes amb els testimonis d’agressions per part de Weinstein i a l’Estat espanyol seguint el procés judicial de La Manada. Per què és l’únic delicte on el focus està en el consentiment? És que et demanen si vas consentir que et robessin? No, perquè és la intenció, la vulneració de drets el que compta.

Prou. No ens enganyaran més. Volem ser lliures i viure segures. Que aprenguin ells a no violar.

Recorda: en tota relació sexual l’òptim és que hi hagi un consentiment positiu i actiu, i sobretot que parteixi del desig.

(Text publicat com a opinió del CLJL a data de novembre de 2017.)