Sí! El dia 10 de març vam portar la Coral a Lleida per primera vegada, tot un luxe! Després de seguir-la al seu blog i facebook durant anys, llegir els seus llibres… vam tenir el plaer de passar unes hores amb ella. Un encant d’inspiració.

Si et vas perdre l’ocasió de veure-la en directe o vols recordar algunes de les seves aportacions… no paris de llegir!

Potser ja coneixes la frase de la gran Kate Millet “lo personal és polític”. Bé, la Coral defensa la idea de “lo romàntic és polític” i és que la nostra forma d’estimar no és global, no és la única i vertadera. Altres formes d’estimar són possibles, i altres formes de ser home i dona també.

Ella va fer la tesi sobre l’amor romàntic i la seva relació amb el patriarcat, i després va seguir escrivint sobre ell al seu blog (haikita.blogspot.com).

Ella afirma que l’epicentre del patriarcat està als nostres cors. Recorda grans patiments per amor. Per ex, per no saber-se separar de la parella, ningú ens n’ha ensenyat! Ni com fer-ho ni quan. De fet, aprenem abans a patir per amor que a gaudir-ne, des de petites aprenem de cançons, contes… que si ens tracten bé no és amor, i busquem parelles que ens fan patir. Pensem “no tinc sort en l’amor” però quan ens passa a pràcticament totes… no serà una qüestió social, política?!

Al seu Laboratori de l’amor treballa amb altres dones compartint, fent autocrítica amorosa.

A ella la va ajudar moltíssim la idea de que les dones tenim dret al plaer, a l’orgasme, al benestar… Però la culpa ens ha estat presents tota la vida (hem de ser bones mares, bones esposes…). També creu que ens tractem malament a nosaltres mateixes i entre nosaltres. Per si no en teníem prou en que el patriarcat ens ataca per ser dones, el patriarcat fa que ens ataquem entre nosaltres i també a nosaltres mateixes. LA LLUITA CONTRA EL PATRIARCAT COMENÇA PER TREURE EL PATRIARCAT QUE HI HA EN MI.

Està demostrat que estar enamorada té els mateixos efectes biològics que estar drogada. Tal qual ho diu Helen Fisher (antropòloga).

Reivindica una revolució cultural (contes, llegendes, pel·lis…). Calen referents masculins no violents. Referents femenines apoderades. Que els nens no esperin a ser cuidats tota la vida per una dona. Perquè els relats culturals el que fan és això: generar divisió de rols i dependències.

NO HI HA LLIBERTAT SI HI HA NECESSITAT de l’altra persona. El capitalisme ens vol de 2 en 2. Sovint busquem una relació per evitar estar soles. Ens han venut la (falsa) idea de que les guapes, primes i joves tenen èxit, però no és cap garantia de felicitat en realitat.

Com lliguen els nois? Tractant malament (com pitjor la tractis, abans la tindràs) i fent-li creure que és única. Juguen amb les nostres inseguretats com a dones i amb que competim entre nosaltres per l’únic poder que se’ns ha otorgat, aconseguir un home. L’AMOR NO ÉS UNA GUERRA.

NO PERDEM MÉS EL TEMPS BUSCANT EL PRÍNCEP BLAU. DESPERTEM! GAUDIM! No cal renunciar a l’amor, només viure’l de forma feminista. VISQUEM UN AMOR COMPANY!

Va acabar…

• defensant que el feminisme és útil per viure una bona vida, per eradicar el feixisme i per construir un món millor.
• amb unes preguntes per fer-nos i no “mendigar” més amor: com em cuida? com cuido la parella? em compensa? estic gaudint? em correspon?
• i amb un consell: ALLIBERAR-NOS DE LA TIRANIA DEL QUÈ DIRAN, com a forma també combativa de fer feminisme.

Un immens plaer!!! Esperem els teus comentaris.

A ser feliç! 😉

PD: afegim el seu llibre dedicat al #kitfeminista (premi) del concurs #XAniversariLika. A què esperes a pujar la teva foto??

*L’activitat ha estat organitzada des de Lika, gràcies a l’equip i la nostra tècnica, la Maria. (Gràcies al suport de l’ACCD de la Generalitat de Catalunya i la Coordinadora d’ONGDs i AMS de Lleida).